La crònica

Disculpeu el retràs.

Aquí enllaçareu amb la crònica en català, publicada a Mototurisme, cliqueu la imatge...

Aquí enllaçareu amb la crònica en castellà, publicada a BMWmotos.com (cal donar-se d'alta d'usuari), cliqueu la imatge...

Des de Girona

Abans de res, fer un reconeixement, mal està que ho digui, a la Paula que, sense una sola queixa, ha aguantat les dos darreres etapes de l’entorn de 1100 km diaris d’autopista, a base de trams de gasolinera (tres-cents i “pico” per a la RT), després de molts dies de moto. Us ben asseguro que em feia molt mal tot el cos i especialment on l’esquena perd el nom i que molts moteros no ho haguessin aguantat.

Dit això, ja som a Girona. Hi vam arribar ahir a mitja tarda. Contents i feliços de que tot ha anat més que bé i amb l’alleugeriment d’haver-nos tret la pressió (benvinguda) de Cap Nord. D’aquí uns dies, d’endreça, recapitulació i païment, editarem les fotos i rumiarem els fets. De tot plegat en redactarem una crònica que esperem que us sigui plaent. Fins llavors, una abraçada.

Arribats al pàrking de casa




PD: Me sap greu haver arribat a casa en un moment tan trist per a la nostra Nació. Vista la sentència del constitucional i, com va dir Lluís Llach, la mediocritat dels nostres dirigents, només resta un Visca Catalunya !!!

Des de Luxembourg

Aquesta matinada hem desembarcat a Frederikshavn després de fer nit al ferry procedent d’Oslo. Ens hem regalat una pallissa de 1100 km fins a Luxembourg i demà ens queda més o menys el mateix fins a Girona. Com que els quilòmetres ja pesen força, no descartem arribar demà passat. Fins llavors,

Despedint-nos d'Escandinàvia, a Oslo

Des de Kristiansand

La nit anterior vam dormir a Bergen i aquesta ho hem fet a Kristiansand. Això s’està acabant, però ho allargem un xic més doncs en comptes d’embarcar des d’aquí, acabarem de fer la volta escandinava i ho farem des d’Oslo i, de passada, haurem estat a les tres capitals. Fins ara,

Bergen



Kristiandsand

Des de Geiranger

Amb vistes al fiord i havent saludat als Trolls, ... , ens hem quedat sense paraules.

Des de Trondheim

Avui pocs quilòmetres fins a Trondheim. Ja hi hem dinat i la tarda hem pogut fer-hi una bona caminada. Preciosa ciutat.

Des de Grong

Sortint de Mo i Rana vam deixar la llarguíssima E6 i vam costejar. L’etapa havia de ser llarga fins a Trondheim però ho vam deixar a la meitat. Una punxada doble (quelcom amb forma d’u?), el kit de reparació inútil (o no en sé prou), Axa molt amables i eficients, grua, taller i roda nova (Pirelli Diablo, la que tenien), amb un 2x1 (el que a Girona et dona per dos rodes, aquí en tens per una). Des de la punxada a la sortida amb moto reparada, 4 hores. En fi, una més per explicar i totes les dolentes com aquesta. Ens ho vam agafar bé i vam fer un bon dinar a les 6 de la tarda. Ahir vam estrenar l’estiu, el dia es va comportar i vam acabar gaudint de la carretera fins a tornar a la principal i al hitter de Grong on som ara. Fins la propera,

Des de Mo i Rana

El divendres 18, vàrem començar a apreciar els paisatges noruecs de la zona d’Alta. El dissabte 19 vàrem travessar per ponts i túnels les Lofoten. Ahir diumenge vàrem deixar les fantàstiques illes i vam travessar amb vaixell fins a Bodo per continuar fins on escrivim, a Mo i Rana. Tal con dieu, anem baixant amb calma. El temps ... variat .. però no es pot triar.

Fins la propera i gràcies pels comentaris. Ens veiem,

Prop d'Alta



Lofoten



Arribant a Mo i Rana

Repte aconseguit

Booooooon dia!

Aquest matí he rebut la trucada d’en SisoRT i la Paula des de la bola del Nordkapp, fa molt de fred i no és veu res de res.

Han sigut els primers a entrar, puntualitat britànica i avui dedicaran tot el dia a voltar per allà.

Em comenta que us ho faci saber i donar-vos les gracies pels comentaris que els hi aneu enviant.

Salut!

PD: On és troben no hi ha Internet

Des de Rovaniemi

Doncs un xic més amunt. Hem deixat Suècia per entrar a Finlàndia i, de moment, allí hem deixat la pluja que ja tocava. Som a Rovaniemi i el Pare Noel diu que fa vacances.

En fi, bona nit que aquí no hi ha manera que se'n faci.



El primer hitter

Des d'Umeä

Hola,

Abans de marxar d’Estockholm hi hem fet una volta pel casc antic. Això ens ha endarrerit, més a més de la pluja persistent quasi tot el trajecte i moltes zones de carril únic. Total que em comptes d’arribar a Piteä, ens hem quedat a Umeä, en tot cas, 650 km més amunt. Estem a 3.400 de Girona i 1.200 de Cap Nord.

Gràcies per les felicitar-me l’aniversari i que per molts anys m’ho pugueu fer !!!

Quantes vegades no sabeu on deixar el casc mentre trafiqueu qualsevol altra cosa?



Una d'Estockholm

Des d'Estocolm

Hola,

Anem pujant, sempre amunt. Ahir vam travessar Alemanya “a ritme” i vam agafar el primer vaixell per fer nit a Copenhaguen.

Avui estem a Estocolm. Hem arribat tard doncs hem visitat un parell de castells que ens “pillaven” quasi de camí. Per cert el centenar de quilometres suecs, fora d’autopista, fantàstics. El temps variat, tan ahir com avui fresqueta, pluja i sol, però sense calor.

No m’enrollo més que sinó me xafo la crònica. Una foto que ja ha esdevingut un clàssic:

Des de Mannheim

Hola,

Doncs ja hem fet el primer aperitiu. 1150 Km d'autopasta que, com que s'havien de fer, ja s'han fet. Bon temps i, entrant a Alemanya molta calor, 32º he vist al termòmetre. Hem sortit a les 6 i hem arribat a les 18. Demà més. Fins la propera connexió.

Presentació

Hola, sóc en Siso i enguany en faig 50. Quina entrada, no?, Ara m’explico. Entre els aficionats a les motos hi ha varis viatges mítics, entre altres el Cap Nord, allà on s’acaba Europa (pels que ens ho mirem des de baix, que pels lapons es deu acabar a Gibraltar). Pel que sigui, hom comença a pensar que ja toca anar materialitzant els somnis anhelats durant tants anys. Com que tots no es poden fer - només faltaria -, acabes triant els que es posen més de cara.

Aquí és on entra la meva filla, la Paula. Com tants, vaig deixar l’activitat motera, quan ella va néixer. Ja ho sabeu, que si les despeses, que si la feina, que si la responsabilitat, ... Me vaig despendre d’una enyorada BMW-R100RS i la vaig canviar per una Vespa Cosa. Als anys, quan la Paula en tenia 8 o 9, es va celebrar una concentració de Vespes a Girona. L’hi vaig portar i l’hi va agradar tant que una cosa va portar l’altra. Que si les motos sempre m’han agradat molt, que si he anat aquí o més enllà, que si he tingut aquesta o aquesta altra, que si un dels viatges que fa anys que somio es ... Cap Nord. Des de llavors i fins ara, la seva insistència en anar-hi ha estat com un martell i, és clar, jo he claudicat gustosament. Ja fa uns anys que compartim uns dies de vacances i, aquest any, toca.

Fa un parell d’anys me vaig reincorporar a les motos de la mà d’una colla gironina d’aficionats als models BMW. S’anomenen La Cosa Nostra i, a pesar del nom, es solen comportar (ara tocaria el ninot clissant l’ullet). Tanmateix sóc membre de Mototurisme Catalunya. En ambdós llocs m’hi trobo molt a gust compartint amics, afició i una posició àmplia i distesa a l’entorn del País i de la Llengua.

Marxem, no havent-hi res de nou, el 10 de juny i tornem a final de mes. Hem programat 16 jornades molt obertes i sense reserves i hi afegirem els dies de descans escaients. Al lateral podeu veure les rutes d’anada i tornada.

L’idea és anar fent un comentari – quan tinguem connexió – i penjant alguna foto de com va marxant el viatge. Finalment redactarem una crònica amb tots els ets i uts amb ànim d’utilitat pels que hi han d’anar més tard.


Agraïments abans de partir:

Pel que fa a la preparació del viatge, a tots els que hi han anat abans i ho han deixat registrat. Aquesta és la nostra intenció, aportar un altre gra de sorra a la informació dels qui vulguin anar-hi més endavant. Aquí toca agrair-li especialment a l’amic Panotxa la seva paciència en ajudar-me a introduir en els inescrutables misteris dels GPS i en la mateixa construcció d’aquest bloc. De fet la ruta programada és una barreja de la que ell va fer l’any passat i la d’en, també company, Lluís Fuentes ara en fa dos, amb poques variacions a destacar. Haver-los tractat, vist conduir, i seguir-los roda m’és garantia suficient.

Pel que fa a la moto, una BMW R1200RT, toca agrair a n’en Jordi Pericot, amic i professional del sector, la seva dedicació en deixar la moto al meu gust i caprici, que si la cúpula, que si el connector, que si una pressa per carregar els auriculars, que si la parrilla, que si això m’agrada així o aixà ... i, com que una cosa no treu l’altra, agrair a n’en Carles, el cap mecànic del taller BMW de Girona que, en motiu d’una recent campanya de revisió de frens, ha detectat la necessitat de canviar el coixinet de la roda del darrera, estalviant-me un ensurt a mig camí.


Preparatius

Pel que fa a la moto, li avançarem la revisió dels 30.000 (ara en porta 26.500) i, tornant, li farem la dels 40.000, encara que no els hagi assolit. Substituirem els pneumàtics que estan a mitja vida i que aprofitarem a la tornada. Marxarem amb uns Metzeler Roadtek (dels de tota la vida, sense compostos diferenciats, ni altres ... avenços).

Pel que fa a nosaltres ens anem mentalitzant de que és un viatge en moto, de que ens cansarem i gaudirem de vistes, paisatges i experiències – experiència en termes moteros és un eufemisme que, explicitat, vol dir fred, calor i pluja, però també sensacions i plaer - pel que, el dia que vulguem anar a veure els museus d’Oslo ja agafarem un Ryaner.


Adjunto unes fotos

Aquí nosaltres

Aquí el plànol, fa forces dies, a la taula del menjador
Aquí part dels complements, de collita pròpia o aconsellats

1. Tarja Sanitària Europea, passaports, comprovació de la caducitat dels DNI’s, comprovació d’assegurança adient, visa o similar, ... ,
2. Plànol sencer d’escandinavia. A qualsevol viatge en solc comprar dos, un per mantenir-lo sencer i l’altre per retallar-lo a la mida de la bossa sobre-dipòsit. Pel preu que tenen és millor que les fotocòpies.
3. Navegador GPS. Carregades les rutes i etapes previstes. Una gran eina i, a mesura que les vas entenent, cada cop més apreciada. De totes maneres si hagués de triar entre una cosa i l’altre, me quedo amb els mapes de tota la vida. Quina sort portar les dues coses.
4. Una farmaciola genèrica complementada amb aspirina, calmants, ...
5. Pels mosquits que diuen que són com helicòpters.
6. Unes poques corones sueques, noruegues i daneses, per allí on no vulguin o faci mandra la targeta. Sempre hi ha l’opció d’anar al caixer.
7. Tovalloles de microfibra.
8. Llençols tipus sac. Explicat ràpidament és una mena de sac de dormir, però de llençol, ideal per usar a les cases de fusta (hytters) dels càmpings. Sempre tenen mantes, però no sempre llençols, ni tovalloles.
9. Un caprici. Amb l’excusa de que servirà pels seus estudis, he pactat amb la Paula que tinc privilegi d’ús pels viatges.
10. Per quan arribem.
11. Una botifarrada d’endolls amb tota mena de clavilles. A Europa hem avançat més en l’euro que en la unificació d’endolls. També la llarga llista de calbejats per a la màquina de fotos, GPS, mòbil, mp3, netbook, ... paro perquè m’enfado tot sol.
12. Hem requisat tota aquella roba interior i samarretes que no trobàvem excusa per llençar, a pesar d’això, cal sabó per rentar roba.
13. Oli, vinagre, sal, pebre i maionesa. Si ens hem de preparar una amanida, que segur que sí, ho trobaríem a faltar.
14. Vaig amb un motor boxer, refrigerat per aire ... “no hase farta disir nada más”.
15. Bossa suplementària i impermeable per posar a sobre la maleta del darrera. No hi podem posar massa pes, però si hi col·loquem les sabates i poca cosa més, ja serà un bon desembaràs.


Fins ara

A partir del dia 10 de juny, a la que trobem connexió us farem cinc cèntims de com van marxant les coses. Prometo ser més lleuger, ara m’he esplaiat.

Una abraçada,