Presentació

Hola, sóc en Siso i enguany en faig 50. Quina entrada, no?, Ara m’explico. Entre els aficionats a les motos hi ha varis viatges mítics, entre altres el Cap Nord, allà on s’acaba Europa (pels que ens ho mirem des de baix, que pels lapons es deu acabar a Gibraltar). Pel que sigui, hom comença a pensar que ja toca anar materialitzant els somnis anhelats durant tants anys. Com que tots no es poden fer - només faltaria -, acabes triant els que es posen més de cara.

Aquí és on entra la meva filla, la Paula. Com tants, vaig deixar l’activitat motera, quan ella va néixer. Ja ho sabeu, que si les despeses, que si la feina, que si la responsabilitat, ... Me vaig despendre d’una enyorada BMW-R100RS i la vaig canviar per una Vespa Cosa. Als anys, quan la Paula en tenia 8 o 9, es va celebrar una concentració de Vespes a Girona. L’hi vaig portar i l’hi va agradar tant que una cosa va portar l’altra. Que si les motos sempre m’han agradat molt, que si he anat aquí o més enllà, que si he tingut aquesta o aquesta altra, que si un dels viatges que fa anys que somio es ... Cap Nord. Des de llavors i fins ara, la seva insistència en anar-hi ha estat com un martell i, és clar, jo he claudicat gustosament. Ja fa uns anys que compartim uns dies de vacances i, aquest any, toca.

Fa un parell d’anys me vaig reincorporar a les motos de la mà d’una colla gironina d’aficionats als models BMW. S’anomenen La Cosa Nostra i, a pesar del nom, es solen comportar (ara tocaria el ninot clissant l’ullet). Tanmateix sóc membre de Mototurisme Catalunya. En ambdós llocs m’hi trobo molt a gust compartint amics, afició i una posició àmplia i distesa a l’entorn del País i de la Llengua.

Marxem, no havent-hi res de nou, el 10 de juny i tornem a final de mes. Hem programat 16 jornades molt obertes i sense reserves i hi afegirem els dies de descans escaients. Al lateral podeu veure les rutes d’anada i tornada.

L’idea és anar fent un comentari – quan tinguem connexió – i penjant alguna foto de com va marxant el viatge. Finalment redactarem una crònica amb tots els ets i uts amb ànim d’utilitat pels que hi han d’anar més tard.


Agraïments abans de partir:

Pel que fa a la preparació del viatge, a tots els que hi han anat abans i ho han deixat registrat. Aquesta és la nostra intenció, aportar un altre gra de sorra a la informació dels qui vulguin anar-hi més endavant. Aquí toca agrair-li especialment a l’amic Panotxa la seva paciència en ajudar-me a introduir en els inescrutables misteris dels GPS i en la mateixa construcció d’aquest bloc. De fet la ruta programada és una barreja de la que ell va fer l’any passat i la d’en, també company, Lluís Fuentes ara en fa dos, amb poques variacions a destacar. Haver-los tractat, vist conduir, i seguir-los roda m’és garantia suficient.

Pel que fa a la moto, una BMW R1200RT, toca agrair a n’en Jordi Pericot, amic i professional del sector, la seva dedicació en deixar la moto al meu gust i caprici, que si la cúpula, que si el connector, que si una pressa per carregar els auriculars, que si la parrilla, que si això m’agrada així o aixà ... i, com que una cosa no treu l’altra, agrair a n’en Carles, el cap mecànic del taller BMW de Girona que, en motiu d’una recent campanya de revisió de frens, ha detectat la necessitat de canviar el coixinet de la roda del darrera, estalviant-me un ensurt a mig camí.


Preparatius

Pel que fa a la moto, li avançarem la revisió dels 30.000 (ara en porta 26.500) i, tornant, li farem la dels 40.000, encara que no els hagi assolit. Substituirem els pneumàtics que estan a mitja vida i que aprofitarem a la tornada. Marxarem amb uns Metzeler Roadtek (dels de tota la vida, sense compostos diferenciats, ni altres ... avenços).

Pel que fa a nosaltres ens anem mentalitzant de que és un viatge en moto, de que ens cansarem i gaudirem de vistes, paisatges i experiències – experiència en termes moteros és un eufemisme que, explicitat, vol dir fred, calor i pluja, però també sensacions i plaer - pel que, el dia que vulguem anar a veure els museus d’Oslo ja agafarem un Ryaner.


Adjunto unes fotos

Aquí nosaltres

Aquí el plànol, fa forces dies, a la taula del menjador
Aquí part dels complements, de collita pròpia o aconsellats

1. Tarja Sanitària Europea, passaports, comprovació de la caducitat dels DNI’s, comprovació d’assegurança adient, visa o similar, ... ,
2. Plànol sencer d’escandinavia. A qualsevol viatge en solc comprar dos, un per mantenir-lo sencer i l’altre per retallar-lo a la mida de la bossa sobre-dipòsit. Pel preu que tenen és millor que les fotocòpies.
3. Navegador GPS. Carregades les rutes i etapes previstes. Una gran eina i, a mesura que les vas entenent, cada cop més apreciada. De totes maneres si hagués de triar entre una cosa i l’altre, me quedo amb els mapes de tota la vida. Quina sort portar les dues coses.
4. Una farmaciola genèrica complementada amb aspirina, calmants, ...
5. Pels mosquits que diuen que són com helicòpters.
6. Unes poques corones sueques, noruegues i daneses, per allí on no vulguin o faci mandra la targeta. Sempre hi ha l’opció d’anar al caixer.
7. Tovalloles de microfibra.
8. Llençols tipus sac. Explicat ràpidament és una mena de sac de dormir, però de llençol, ideal per usar a les cases de fusta (hytters) dels càmpings. Sempre tenen mantes, però no sempre llençols, ni tovalloles.
9. Un caprici. Amb l’excusa de que servirà pels seus estudis, he pactat amb la Paula que tinc privilegi d’ús pels viatges.
10. Per quan arribem.
11. Una botifarrada d’endolls amb tota mena de clavilles. A Europa hem avançat més en l’euro que en la unificació d’endolls. També la llarga llista de calbejats per a la màquina de fotos, GPS, mòbil, mp3, netbook, ... paro perquè m’enfado tot sol.
12. Hem requisat tota aquella roba interior i samarretes que no trobàvem excusa per llençar, a pesar d’això, cal sabó per rentar roba.
13. Oli, vinagre, sal, pebre i maionesa. Si ens hem de preparar una amanida, que segur que sí, ho trobaríem a faltar.
14. Vaig amb un motor boxer, refrigerat per aire ... “no hase farta disir nada más”.
15. Bossa suplementària i impermeable per posar a sobre la maleta del darrera. No hi podem posar massa pes, però si hi col·loquem les sabates i poca cosa més, ja serà un bon desembaràs.


Fins ara

A partir del dia 10 de juny, a la que trobem connexió us farem cinc cèntims de com van marxant les coses. Prometo ser més lleuger, ara m’he esplaiat.

Una abraçada,